«La felicidad real siempre aparece escuálida por comparación con las compensaciones que ofrece la desdicha. Y, naturalmente, la estabilidad no es, ni con mucho, tan espectacular como la inestabilidad. Estar satisfecho de todo no posee el encanto que supone mantener una lucha justa contra la infelicidad, ni el pintoresquismo del combate contra la tentación o contra una pasión fatal o la duda. La felicidad nunca tiene grandeza »
Cada vegada més convençuda de que la teoria no serveix per a res, i cada vegada em sento més estúpida per pensar tant. Per a què?
No m'agrada el sentit del text, perquè no hi crec! La felicitat ha d'arribar algun dia o altre! No pot ser sempre haver de lluitar per aconseguir-la!
ResponderEliminarTens tota la raó, la teoria no serveix per a res, i de vegades l pràctica tampoc!
Un besito ;)
no vol dir que no arribe, però per desgràcia notem molt més quan no estem bé que quan estem bé. l'alegria i la felicitat tenen això, que quasi no es noten
ResponderEliminar