Oh, senyor Thoughts, sé que et tinc oblidat... Això no vol dir que no pensi en coses, em paso el dia pensant i imaginant. Però com tenim tanta feina (no vol dir que em passi el dia fent-ne), estic en estat de mandra general. Sembla que quan més coses tenim a fer, també tenim més habilitat per perdre el temps, com a mínim parlo per mi. En certa manera estic preocupada, però sé que al final anirà bé. Tot i que... no sé com. Es nota que tinc pensaments incoherents? És com en tot, penso una cosa, n'estic segura, i després penso el contrari i també n'estic segura. Deu ser que sóc insegura. O no, no ho sé. En realitat penso que hauria d'estar més preocupada. Però què vols, estic feliç. Sí, tot el dia. Quins dies per a la felicitat, eh? Ja ho sé, però això és el millor. La felicitat quan no te la esperes, és guai. Et confessaré que somric per somriure. Estat de tonteria permanent. Tampoc sé definir com estic. M'és més fàcil explicar-me quan estic trista. Em sento com... OH.
Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.
ResponderEliminarCrec que ja saps el que penso sobre les dues cançons mencionades.
ResponderEliminarI m'encanta somriure per somriure. La majoria de cops que somric ho faig sense cap motiu. Tot i que en realitat sempre mola tenir-ne un :)
un somriure de plastilina virtual per tu, Lara!
ResponderEliminar