És qüestió de gustos

Gustos. Diferents. Molts. Molt ràpid. Canvis bruscos. Gust agredolç. Dies agredolços.

Sí, en fi. Els gustos, la gent. Gent imbècil, gent esplèndida, gent adorable, hi ha de tot. Gràcies als esplèndits i als adorables. És bonic veure que tot i que hi ha persones estúpides també n'hi ha de guais com vosaltres.

 

Tot necessita un temps d'adaptació, però en canvis molt ràpids no n'hi ha. En aquests casos sempre funciona la perspectiva. Només cal agafar una mica de perspectiva, mirar-s'ho des d'una certa distància i pensar si realment és important. I no ho és. Al final t'acabes alegrant de ser tu i no una altra persona, i de que les coses, encara que no siguin bones, passin. Alguna cosa en podràs treure per a tu. 

Així que, benvingut estiu, benvinguts somnis i benvingudes ganes.

you're sick of crying

Pablo Picasso con su hijo Claude. Golfe-Juan, 1951. Robert Capa

M'encanta, molt.

Your heart is broken

to your surprise

you're sick of crying

for blue eyes

weird days

«La felicidad real siempre aparece escuálida por comparación con las compensaciones que ofrece la desdicha. Y, naturalmente, la estabilidad no es, ni con mucho, tan espectacular como la inestabilidad. Estar satisfecho de todo no posee el encanto que supone mantener una lucha justa contra la infelicidad, ni el pintoresquismo del combate contra la tentación o contra una pasión fatal o la duda. La felicidad nunca tiene grandeza »

Cada vegada més convençuda de que la teoria no serveix per a res, i cada vegada em sento més estúpida per pensar tant. Per a què?

and it was all yellow

Oh, senyor Thoughts, sé que et tinc oblidat... Això no vol dir que no pensi en coses, em paso el dia pensant i imaginant. Però com tenim tanta feina (no vol dir que em passi el dia fent-ne), estic en estat de mandra general. Sembla que quan més coses tenim a fer, també tenim més habilitat per perdre el temps, com a mínim parlo per mi. En certa manera estic preocupada, però sé que al final anirà bé. Tot i que... no sé com. Es nota que tinc pensaments incoherents? És com en tot, penso una cosa, n'estic segura, i després penso el contrari i també n'estic segura. Deu ser que sóc insegura. O no, no ho sé. En realitat penso que hauria d'estar més preocupada. Però què vols, estic feliç. Sí, tot el dia. Quins dies per a la felicitat, eh? Ja ho sé, però això és el millor. La felicitat quan no te la esperes, és guai. Et confessaré que somric per somriure. Estat de tonteria permanent. Tampoc sé definir com estic. M'és més fàcil explicar-me quan estic trista. Em sento com... OH. 

the universal

«El mundo se divide en dos categorías: quienes creen que el propósito, la función, el acompañamiento y la melodía principal de la vida es el amor, y que todo lo demás -todo lo demás- es únicamente etc.: y aquellos otros, esos numerosos desdichados, que creen fundamentalmente en el etc. de la vida. Para quienes el amor, por muy agradable que sea, no es sino una pasajera agitación de la juventud, el parlanchín preludio a la obligación de cambiar pañales, pero no algo tan sólido, inmutable y fiable como, digamos, la decoración del hogar. Ésta es la única división entre las personas que cuenta.»

Milers de detalls, és la clau.
Un regalet.