No tinc ganes d'escriure, ni de pensar. Massa pensar, només pensar. No actuar. Vull actuar. No es compleixen les meves expectatives però sé que és culpa meva. Per això he de reaccionar. El temps passa, no s'atura. Ja quasi s'acaba el curs. Crec que he d'intervenir. Si el temps passa i no faig res, no passa res. No passarà res. I així anirà passant, i cada cop hi haurà menys temps.
Sembla que això de pensar massa ens preocupa bastant a totes, oi?
ResponderEliminarAvui per sort m'he dedicat a la vida contemplativa i ha estat molt bé. Això vol dir que demà hauré de fer el doble de jornada de pensament de la que em tocaria, però ha estat francament bé.
De totes maneres, Lara, qui necessita pensar mentre hi hagi corbates i mocca en abundància? Recorda que l'experiència d'enamorament és una de les més properes a la bogeria.
T'he hagut de posar que eres guay, tia. Aquesta foto que has posat sota l'arxiu és un multiorgasme fet imatge. Diosssssssss ooh dioss!!
ResponderEliminaresa niña es la cosa mas bonita que he visto...
ResponderEliminarJa veus, fa quatre dies que vem començar el curs i ja s'està acabant. Tinc la mateixa sensació que tu (suposo xD), tot va massa ràpid... Ens veiem per classe i ara que m'he fet un blog d'aquests ja m'aniré passant per aquí ;)
ResponderEliminar