and it was all yellow

Oh, senyor Thoughts, sé que et tinc oblidat... Això no vol dir que no pensi en coses, em paso el dia pensant i imaginant. Però com tenim tanta feina (no vol dir que em passi el dia fent-ne), estic en estat de mandra general. Sembla que quan més coses tenim a fer, també tenim més habilitat per perdre el temps, com a mínim parlo per mi. En certa manera estic preocupada, però sé que al final anirà bé. Tot i que... no sé com. Es nota que tinc pensaments incoherents? És com en tot, penso una cosa, n'estic segura, i després penso el contrari i també n'estic segura. Deu ser que sóc insegura. O no, no ho sé. En realitat penso que hauria d'estar més preocupada. Però què vols, estic feliç. Sí, tot el dia. Quins dies per a la felicitat, eh? Ja ho sé, però això és el millor. La felicitat quan no te la esperes, és guai. Et confessaré que somric per somriure. Estat de tonteria permanent. Tampoc sé definir com estic. M'és més fàcil explicar-me quan estic trista. Em sento com... OH. 

the universal

«El mundo se divide en dos categorías: quienes creen que el propósito, la función, el acompañamiento y la melodía principal de la vida es el amor, y que todo lo demás -todo lo demás- es únicamente etc.: y aquellos otros, esos numerosos desdichados, que creen fundamentalmente en el etc. de la vida. Para quienes el amor, por muy agradable que sea, no es sino una pasajera agitación de la juventud, el parlanchín preludio a la obligación de cambiar pañales, pero no algo tan sólido, inmutable y fiable como, digamos, la decoración del hogar. Ésta es la única división entre las personas que cuenta.»

Milers de detalls, és la clau.
Un regalet.

invincible

During the struggle

They will pull us down
But please, please
Let's use this chance
To turn things around
And tonight
We can truly say
Together we're invincible

Do it on your own
It makes no difference to me
What you leave behind
What you choose to be
And whatever they say
Your souls unbreakable

Saps què penso? Penso que m'agrada no pensar. Penso que no sé quin sentit té tot això. Peró sé que m'agrada. Sol, sol, sol. Ulleres, ulleres, ulleres. Mirades. Cafés. Somriures. Gespa. Fins i tot cucs.
Sí, m'he parat a pensar. I he pensat que m'agrada la meva vida.
En general i en particular, tota i els detalls. M'agrada cada dia, els bons i els dolents. I també he pensat que ja no tinc por. No vull tenir més por. I m'agraden els riscos.

Les coses que ningú veu

No és el que tinc

ni les coses que es veuen.

És una mirada estranya i familiar pel carrer.

És identificar-me amb algú diferent

i compendre que ens assemblem.

És saber-me sola en un lloc nou

i notar l’èxtasi a flor de pell.

És l’eufòria d’un moment irrepetible

que no em deixa recordar.

És el record durant el dia

de la càlida atmòsfera d’un somni de nit.

És també allò amb que no comptava,

per sort no tot es pot planejar.

És una melodia que em fa vibrar per dintre.

Són paraules que em prenen l’alè,

que em fan plorar de bellesa,

i ho són també les que em fan riure de cor.

Són olors que em transporten

a altres temps i a altres llocs.

És el mig somriure que s’esquitlla

per la comissura dels teus llavis.

És aquella guspira en el

blau salvatge dels teus ulls,

i la franquesa en el missatge de la teva mirada.

És roçar-te l’escalfor

i respirar la teva pell.

És sentir el meu poder

i adonar-me que sóc viva.

Gaudir de les llums d’una ciutat de nit

i de la màgia que desprenen unes notes

en l’ambient del crepuscle.

Són les coses que ningú veu,

petites i delicades

però tan imprescindibles!

benvolguda absurditat,

« Así empiezan los conciertos y las revoluciones, levantando un brazo, liberando en el primer acorde sueños y energía ».

                                       Venice Beach, Dennis Stock

 « Mis temas son simplemente personas que han descubierto una manera menos convencional de explorar la vida convencional que todos nosotros llevamos».

Ganes. Ganes, ganes. De passejar, de retrobar-se, de riure, de trobar grandíssims actors desconeguts, de gent, de colors, de cançons, de records, d'imaginar, de discutir, de planejar, d'improvisar, de sorprendre's, de dormir, de parlar, d'inventar, d'innovar, de viure, d'històries, de llibres i de roses. 

Per fi una mica d'absurditat, de no pensar massa, de les coses perquè sí i de no entendre les raons!