the universal

«El mundo se divide en dos categorías: quienes creen que el propósito, la función, el acompañamiento y la melodía principal de la vida es el amor, y que todo lo demás -todo lo demás- es únicamente etc.: y aquellos otros, esos numerosos desdichados, que creen fundamentalmente en el etc. de la vida. Para quienes el amor, por muy agradable que sea, no es sino una pasajera agitación de la juventud, el parlanchín preludio a la obligación de cambiar pañales, pero no algo tan sólido, inmutable y fiable como, digamos, la decoración del hogar. Ésta es la única división entre las personas que cuenta.»

Milers de detalls, és la clau.
Un regalet.

love love love

Després del concert d'ahir, penso en aquest home i només puc sentir amor. AMOR. Transmet amor per tot i Universal. És guai, és genial i no hi ha més. És absurd que intenti descriure algun moment d'ahir. No en sabré, em quedaré curta i em frustraré. Així que només diré que admiro la seva manera de veure la vida i que ell és adorable. I que tan de bo hi hagués més persones com ell.

 

I've been crying for so long,

Fighting tears just to carry on,

But now, but now, it's gone away.

Hey girl why can't you carry on, 

Is it 'cause you're just like your mother,

A little tight, like to tease for fun,

Well you ain't gonna tease no other,

Gonna make you a lover.

Everybody's gonna love today,

love today, love today.

primavera i trinaranjus

All you need is love, Love is in the air... sé que em reitero amb el tema, però no sóc jo, és la primavera. No vull dir que la primavera m'afecti, en realitat crec que estic així tot l'any. Però a la primavera passa que veus parelletes. Parelletes prenent el sol, tota una tarda prenent el sol, i rient, i no saps què diuen però no paren de riure, i juguen, i semblen nens petits, i porten roba de primavera, i són guapos, i no se'n van. 

Avui m'he quedat pensant. Sempre penso en molta gent diferent, i m'imagino històries i és com una febre que em dura uns quants dies. Uns quants dies per cada persona, o unes setmanes... I la majoria de vegades no conec aquesta persona més que de vista. He pensat què bonic seria si a algú li passés això amb mi. Si algú pensés bastant en mi sense jo saber-ho, sense ni tan sols sospitar-ho. Però la veritat és que no ho crec, no queden molts romàntics que inventin històries amb desconeguts. Però també he pensat, que en l'estrany i meravellós cas que fos així, m'agradaria molt que aquest algú s'atrevís a entrar al meu món. Estic cansada dels covards, sobretot de mi.