sense direcció

corbates, somriures, mocca, manostijeras, ballar, dormir, solitud, coldplay, foscor, decisió...

No tinc ganes d'escriure, ni de pensar. Massa pensar, només pensar. No actuar. Vull actuar. No es compleixen les meves expectatives però sé que és culpa meva. Per això he de reaccionar. El temps passa, no s'atura. Ja quasi s'acaba el curs. Crec que he d'intervenir. Si el temps passa i no faig res, no passa res. No passarà res. I així anirà passant, i cada cop hi haurà menys temps.

                                 Sydney, niña soñadora de cabellos rosas. Alec Soth

They say you can see your future inside a glass of water

Et despertes pel matí, i durant uns instants no saps on ets ni què has de fer avui. Aquest moment et fa reflexionar sobre el destí. Existeix? Jo crec que no. Crec que se'l construeix un mateix amb cada cosa que fa. Així, podem tenir la vida que volem. Suposo que és més complicat que això. Però estic segura que s'aproparà molt més a on ha sommiat una persona que ho intenta i ho torna a intentar sense escoltar totes les senyals externes que li diuen que no podrà que algú que es creu que no podrà i simplement es deixa portar per la corrent. Les persones que han fet alguna cosa pel món no s'han limitat a fer el que "havien de fer". S'ha de lluitar per ser qui vols ser realment, i no infravalorar les teves capacitats, perquè totes les vides són igual d'importants. Pots arribar tant lluny com altres o més. El fet d'estar viu és meravellós, i pots utilitzar-lo com vulguis.

 

Però si no arribes a fer coses importants, també pots disfrutar la vida en tots els sentits. Els colors vius, les cançons com Green Eyes de Coldplay, un llibre que et transporta a un altre lloc,  uns llavis càlids, una pel·lícula que et marca (Ágora), un café Mocca, l'ambient de Nadal i els carrers mullats de Santiago de Compostela.  Buon Natale!