No és el que tinc
ni les coses que es veuen.
És una mirada estranya i familiar pel carrer.
És identificar-me amb algú diferent
i compendre que ens assemblem.
És saber-me sola en un lloc nou
i notar l’èxtasi a flor de pell.
És l’eufòria d’un moment irrepetible
que no em deixa recordar.
És el record durant el dia
de la càlida atmòsfera d’un somni de nit.
És també allò amb que no comptava,
per sort no tot es pot planejar.
És una melodia que em fa vibrar per dintre.
Són paraules que em prenen l’alè,
que em fan plorar de bellesa,
i ho són també les que em fan riure de cor.
Són olors que em transporten
a altres temps i a altres llocs.
És el mig somriure que s’esquitlla
per la comissura dels teus llavis.
És aquella guspira en el
blau salvatge dels teus ulls,
i la franquesa en el missatge de la teva mirada.
És roçar-te l’escalfor
i respirar la teva pell.
És sentir el meu poder
i adonar-me que sóc viva.
Gaudir de les llums d’una ciutat de nit
i de la màgia que desprenen unes notes
en l’ambient del crepuscle.
Són les coses que ningú veu,
petites i delicades
però tan imprescindibles!
