you're sick of crying

Pablo Picasso con su hijo Claude. Golfe-Juan, 1951. Robert Capa

M'encanta, molt.

Your heart is broken

to your surprise

you're sick of crying

for blue eyes

weird days

«La felicidad real siempre aparece escuálida por comparación con las compensaciones que ofrece la desdicha. Y, naturalmente, la estabilidad no es, ni con mucho, tan espectacular como la inestabilidad. Estar satisfecho de todo no posee el encanto que supone mantener una lucha justa contra la infelicidad, ni el pintoresquismo del combate contra la tentación o contra una pasión fatal o la duda. La felicidad nunca tiene grandeza »

Cada vegada més convençuda de que la teoria no serveix per a res, i cada vegada em sento més estúpida per pensar tant. Per a què?

and it was all yellow

Oh, senyor Thoughts, sé que et tinc oblidat... Això no vol dir que no pensi en coses, em paso el dia pensant i imaginant. Però com tenim tanta feina (no vol dir que em passi el dia fent-ne), estic en estat de mandra general. Sembla que quan més coses tenim a fer, també tenim més habilitat per perdre el temps, com a mínim parlo per mi. En certa manera estic preocupada, però sé que al final anirà bé. Tot i que... no sé com. Es nota que tinc pensaments incoherents? És com en tot, penso una cosa, n'estic segura, i després penso el contrari i també n'estic segura. Deu ser que sóc insegura. O no, no ho sé. En realitat penso que hauria d'estar més preocupada. Però què vols, estic feliç. Sí, tot el dia. Quins dies per a la felicitat, eh? Ja ho sé, però això és el millor. La felicitat quan no te la esperes, és guai. Et confessaré que somric per somriure. Estat de tonteria permanent. Tampoc sé definir com estic. M'és més fàcil explicar-me quan estic trista. Em sento com... OH. 

the universal

«El mundo se divide en dos categorías: quienes creen que el propósito, la función, el acompañamiento y la melodía principal de la vida es el amor, y que todo lo demás -todo lo demás- es únicamente etc.: y aquellos otros, esos numerosos desdichados, que creen fundamentalmente en el etc. de la vida. Para quienes el amor, por muy agradable que sea, no es sino una pasajera agitación de la juventud, el parlanchín preludio a la obligación de cambiar pañales, pero no algo tan sólido, inmutable y fiable como, digamos, la decoración del hogar. Ésta es la única división entre las personas que cuenta.»

Milers de detalls, és la clau.
Un regalet.

invincible

During the struggle

They will pull us down
But please, please
Let's use this chance
To turn things around
And tonight
We can truly say
Together we're invincible

Do it on your own
It makes no difference to me
What you leave behind
What you choose to be
And whatever they say
Your souls unbreakable

Saps què penso? Penso que m'agrada no pensar. Penso que no sé quin sentit té tot això. Peró sé que m'agrada. Sol, sol, sol. Ulleres, ulleres, ulleres. Mirades. Cafés. Somriures. Gespa. Fins i tot cucs.
Sí, m'he parat a pensar. I he pensat que m'agrada la meva vida.
En general i en particular, tota i els detalls. M'agrada cada dia, els bons i els dolents. I també he pensat que ja no tinc por. No vull tenir més por. I m'agraden els riscos.