make sense

Un hombre que no se alimenta de sus sueños envejece pronto (William Shakespeare).

primavera i trinaranjus

All you need is love, Love is in the air... sé que em reitero amb el tema, però no sóc jo, és la primavera. No vull dir que la primavera m'afecti, en realitat crec que estic així tot l'any. Però a la primavera passa que veus parelletes. Parelletes prenent el sol, tota una tarda prenent el sol, i rient, i no saps què diuen però no paren de riure, i juguen, i semblen nens petits, i porten roba de primavera, i són guapos, i no se'n van. 

Avui m'he quedat pensant. Sempre penso en molta gent diferent, i m'imagino històries i és com una febre que em dura uns quants dies. Uns quants dies per cada persona, o unes setmanes... I la majoria de vegades no conec aquesta persona més que de vista. He pensat què bonic seria si a algú li passés això amb mi. Si algú pensés bastant en mi sense jo saber-ho, sense ni tan sols sospitar-ho. Però la veritat és que no ho crec, no queden molts romàntics que inventin històries amb desconeguts. Però també he pensat, que en l'estrany i meravellós cas que fos així, m'agradaria molt que aquest algú s'atrevís a entrar al meu món. Estic cansada dels covards, sobretot de mi.

a subtle kiss that no one sees

«Un momento cogido al vuelo, un chasquido de dedos, un disparo. Las fotos ocurren, pero es preciso tener la mente y el ojo dispuestos a verlas. 

Cuando está bien hecha, la fotografía es bastante interesante, y cuando está muy bien hecha es irracional y hasta mágica... Cuando la fotografía ocurre, sucede sin esfuerzo, como un don que no debe ser interrogado ni analizado».

Elliott Erwitt, California.

Preguntes, xocolata, sentiments, imaginació...

                                 Primera foto de la súper Nikon

Rutina, rutina. Sempre les mateixes converses. Últimament les mateixes preguntes i les mateixes respostes. Millor dit, la mateixa pregunta i la mateixa resposta:

- Ei, com va tot?

- Prou bé, d'examens. Amb moltes ganes d'acabar-los.

És una frase que, com moltes altres, serveix per respondre sense explicar res, per no ser sincer. Perquè ni l'altre té ganes d'escoltar com et va, ni tu tens ganes d'explicar-li com et va de veritat. Què passaria si sempre responguéssim sincerament a les preguntes i no només com a tràmit formal?

- Ei, com va tot?

- No molt bé, la veritat. Tinc examens i no hi ha manera que em concentri, tinc el cap en un altre lloc. I no per res en concret, no és que tingui cap problema. Només és que em sento bastant sola i em moro de ganes de trobar algú que em faci sentir especial i de viure una història d'amor com les de les pel·lícules romàntiques i que la gent em tingui enveja per això. I vull que passi ja. No vull esperar més. O és que no em passarà mai una cosa així? Llavors em poso a imaginar tot de situacions que a qualsevol li agradaria viure, dignes d'un bon guió de sèrie de comèdia romàntica. Veus, per això no hi ha manera que em posi a estudiar...

Potser si responguéssim així a les preguntes que es fan només per fer el món no ho entendria i seria un caos. Qui ho sap.

Candy apple red dress

Juliet, when we made love, you used to cry
You said, "I love you like the stars above, "I love you till I die"
There's a place for us, you know the movie song
When you gonna realize, it was just that the time was wrong, Juliet?

http://www.youtube.com/watch?v=87cLyBR1JTo

Tot va bé, en realitat tot va bé. Cap problema important, no ens podem queixar. Però això no és suficient. Vull una història de veritat. Vull emocions.