Questions of science, science and progress,
Do not speak as loud as my heart.

And tell me you love me, come back and haunt me,
Oh and I rush to the start.

12.15.2009

everything, nothing


M'agrada que plogui. M'agradaria que nevés. M'agraden les llums de la ciutat, i les del cel. M'agrada plorar amb les cançons.  M'agrada descobrir cada dia coses noves. I també em fa por. Em fa por perquè el món és tan gran, hi ha tants llocs que vull veure, tantes persones que vull conèixer. N'hi ha tant de tot. Ho vull veure tot. I em fa por perquè no es pot veure tot, ni es poden conèixer totes les persones. Em fa por perdre'm massa coses. Com deien els Beatles Pools of sorrow, waves of joy are drifting thorough my open mind. Alhora em fascina i m'espanta, no tindré temps. M'espanta no saber com gaudir de tot i tindre'n consciència. Em ve al cap una frase d'American Beauty: "Hay tanta belleza en el mundo, que a veces no puedo soportarlo, y siento que mi corazón se derrumba". La conclusió sempre és la mateixa: disfrutar, viure al màxim. Però quina és la manera?

2 comentarios:

  1. oh, Laraaa!!
    tu tb amb ''cosa d'esta q et fa filosofar''?

    sóc alba (albota!), q he vist al face q surtia ste enllaç...!

    l'ultim tram del text, ma fet venir una frase de NOFX al cap: I never though about the universe, it made me feel small...
    x)

    ale, guape, nos veem ste finde!

    ResponderEliminar